
Escó "orellut" de la comarca del Ripollès (Camprodon)
Exemplar d’escó català tradicional de fusta de pi amb «cornamenta». Aquesta tipologia té l’origen en la separació estructural de la taula i el dosser respecte a l’escó integrat original; per tal de mantenir el joc decoratiu i ornamental superior, es van conservar aquests elements a les extremitats. Aquesta solució va acabar esdevenint un tret distintiu de la fusteria popular de la zona de Camprodon i la comarca del Ripollès, on es van començar a construir escons exempts sense taula ni dosser amb aquestes formes tan singulars. Anomenats també banyes o braçals. Conserva una pàtina magnífica amb dues tonalitats originals: un vermell fosc terrós d’estil maó al respatller i als laterals, i la fusta natural al seient amb els signes d’ús i el desgast natural del pas del temps. Excel·lent estat de conservació estructural, amb senyals d’ús històrics que en realcen el caràcter i l’autenticitat.




















